domingo, 17 de mayo de 2015
jueves, 30 de abril de 2015
Projecte Mars One
És un projecte privat i televisiu dut a terme per l'investigador holandès Bas Lansdorp per establir una colònia humana permanent a Mart. El pla és enviar satèl·lits de comunicació al planeta en 2018 i després de diverses etapes, finalment llançar en 2025 un primer equip d'humans a Mart perquè visquin permanentment i enviar un nou equip de quatre astronautes cada dos anys després de l'enviament inicial.
Els participants i voluntaris per aquest projecte són de diferents països:
Estats Units: 297 persones
Els participants i voluntaris per aquest projecte són de diferents països:
Estats Units: 297 persones
Canadà: 75 persones
Índia: 62 persones
Russia: 52 persones
Austràlia: 43 persones
China: 40 persones
Regne Unit: 36 persones
Espanya: 27 persones
Sudàfrica: 25 persones
Brasil: 23 persones
D'aquests 664 participants, el 16 de Febrer de 2015 es van anunciar els últims 100 participants (Mars 100) que quedaven després de diferents proves.
El pla del projecte és el següent:
2013: Més de 200 000 persones de tot el món van enviar sol·licituds com postulantes per viatjar sense retorn al planeta vermell. Aquests vídeos es divulguen en el lloc web. 1058 candidats van ser seleccionats per al període d'entrevistes, però només 705 van obtenir l'aprovació medica al maig al 2014.
2014: El procés de selecció regional comença amb aquestes entrevistes.
2015: va ser divulgat el 16 de febrer els 100 aspirants per anar a mart
2018: El primer satèl·lit de comunicació serà produït, una missió d'aprovisionament serà llançada amb 2,5 tones de menjar en un SpaceX Dragon modificat i un vehicle d'exploració similar al rover usat en la lluna serà llançat per triar la localització de la colònia.
2021: S'enviaran 6 Dragons addicionals i un altre rover al costat de dos unitats habitables, dues unitats de suport vital i dues unitats aprovisionadoras.
2022: Un Falcon Heavy de SpaceX serà llançat.
2025: Els primers colonitzadors arribaran a Mart.
2027: Un segon grup de quatre colonitzadors arribarà.
2035: La colònia arribarà als 20 habitants.
Tot i que aquest projecte és molt interessant, ha rebut moltes crítriques sobre la ètica d'enviar persones humanes a Mart i que no puguin tornar i sobre el preu econòmic que està suposant el projecte ja que diuen que les xifres que presenten no són les reals.
Aquí us deixem un link per a més informació:
http://www.mars-one.com
Tot i que aquest projecte és molt interessant, ha rebut moltes crítriques sobre la ètica d'enviar persones humanes a Mart i que no puguin tornar i sobre el preu econòmic que està suposant el projecte ja que diuen que les xifres que presenten no són les reals.
Aquí us deixem un link per a més informació:
http://www.mars-one.com
sábado, 4 de abril de 2015
Xina va llançar un satèl·lit per a la seva xarxa de navegació i posicionament global
Xina ha llançat a l'espai des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang, a la província sud-occidental de Sichuan, un satèl·lit de nova generació per a la seva xarxa de navegació i posicionament global a bord d'un coet transportador Llarga Marxa-3C desenvolupat per la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina.
Es tracta del satèl·lit número 17 del Sistema de Satèl·lits de Navegació Beidou (BDS). El llançament representa l'inici de l'ampliació de la cobertura regional del BDS a nivell mundial, segons informa l'agència xinesa Xinhua.
El satèl·lit recentment llançat tindrà la missió de provar un nou tipus de senyalització per a la navegació i vincles entre satèl·lits, el que brindarà una base per començar a construir una xarxa mundial, ha informat el centre.
Una nau independent va ser instal·lada en el coet llançador, el que representa la primera vegada que la Xina utilitza tal tecnologia per a l'enlairament d'una nau espacial per una òrbita entre mitja i alta.
La nau independent, coneguda com "transbordador a l'espai", pot enviar una o més naus espacials a diferents òrbites en l'espai.
Xina va llançar el seu primer satèl·lit BDS el 2000. El BDS va començar a oferir al desembre de 2012 serveis de posicionament, navegació, temps i missatges curts als usuaris civils a la Xina i les zones circumdants a Àsia-Pacífic.
El sistema ha estat posat en operació de forma gradual en altres sectors, incloent el transport, el pronòstic del clima, la indústria de pesca marina, la silvicultura i les telecomunicacions.
El nou satèl·lit va ser desenvolupat pel Centre d'Enginyeria per Microsatélites de Xangai, una organització sense ànim de lucre establerta per l'Acadèmia de Ciències de la Xina i el govern municipal de Xangai.
Es tracta del satèl·lit número 17 del Sistema de Satèl·lits de Navegació Beidou (BDS). El llançament representa l'inici de l'ampliació de la cobertura regional del BDS a nivell mundial, segons informa l'agència xinesa Xinhua.
El satèl·lit recentment llançat tindrà la missió de provar un nou tipus de senyalització per a la navegació i vincles entre satèl·lits, el que brindarà una base per començar a construir una xarxa mundial, ha informat el centre.
Una nau independent va ser instal·lada en el coet llançador, el que representa la primera vegada que la Xina utilitza tal tecnologia per a l'enlairament d'una nau espacial per una òrbita entre mitja i alta.
La nau independent, coneguda com "transbordador a l'espai", pot enviar una o més naus espacials a diferents òrbites en l'espai.
Xina va llançar el seu primer satèl·lit BDS el 2000. El BDS va començar a oferir al desembre de 2012 serveis de posicionament, navegació, temps i missatges curts als usuaris civils a la Xina i les zones circumdants a Àsia-Pacífic.
El sistema ha estat posat en operació de forma gradual en altres sectors, incloent el transport, el pronòstic del clima, la indústria de pesca marina, la silvicultura i les telecomunicacions.
El nou satèl·lit va ser desenvolupat pel Centre d'Enginyeria per Microsatélites de Xangai, una organització sense ànim de lucre establerta per l'Acadèmia de Ciències de la Xina i el govern municipal de Xangai.
Exitós llançament de la càpsula comercial Dragon
La firma privada SpaceX va
llançar ahir per cinquena vegada la càpsula Dragon per proveir amb 2,2 tones de
subministraments als 6 astronautes que viuen actualment a l'Estació Espacial
Internacional (EEI) i efectuar per primera vegada un assaig de amaratge per
recuperar part del coet Falcon 9.
La càpsula es va posar en òrbita
a les 04:47 hora local des de Cap Canaveral (Florida) com estava previst,
després que en l'últim intent, que va tenir lloc dimarts passat, es cancel·lés
l'enlairament a tot just 1 minut i 21 segons de l'hora programada per problemes
tècnics en el coet.
És la cinquena missió d'aquest
tipus després de l'èxit de les quatre anteriors, però aquesta vegada, quan ja
Dragon va estar en òrbita i encaminat cap a l'EEI, SpaceX va desprendre la
primera fase del Falcon 9 i la va fer aterrar de manera controlada en una
plataforma flotant sobre l'Atlàntic, a uns 320 quilòmetres a l'est de la ciutat
de Jacksonville, també a Florida.
Aquest intent d'aterratge no té
precedents d'acord amb la companyia, que va estimar al desembre les seves
probabilitats d'èxit en un 50 per cent "en el millor dels casos".
Després de produir l'aterratge
del Falcon 9 sobre la plataforma del vaixell situada en l'oceà, el fundador de
SpaceX, Elon Musk, va explicar en el seu compte de Twitter que el coet havia
arribat al seu destí, però de manera molt brusca.
"El coet va aconseguir la
plataforma del vaixell, però va aterrar amb molta força. Vam estar a prop, però
no ho vam aconseguir. És un bon pas per al futur, de totes formes", va
dir. Musk busca desenvolupar així
coets independents i reutilitzables que permetin abaratir el cost dels vols
espacials, ja que fins ara aquests acaben sent llançats al mar després de
complir la missió.
El Falcon 9 ja va fer dos
amaratges en dues ocasions, però la diferència en aquest cas radicava en
l'intent de desplegar les seves potes d'aterratge a la plataforma, aplanant el
camí per a la seva reutilització.
L'objectiu principal del
llançament és enviar la càpsula Dragon per proveir l'EEI amb experiments,
aliments ja va fer en quatre ocasions de manera reeixida, encara que en aquest
cas la missió va ser cancel·lada fins a tres vegades, dues d'elles el desembre
passat.
L'ESA porbará un nou sistema de reingrés atmosfèric per retallar distàncies als EUA i Rússia
Aquest dimecres l'Agència
Espacial Europea provarà un nou prototip amb el qual pretén escurçar distàncies
respecte als Estats Units i Rússia.
Es tracta de l'anomenat Vehicle
Experimental Intermedi (IXV per les sigles en anglès), que posarà a prova una
nova tecnologia necessària per al reingrés a l'atmosfera de forma automàtica,
amb l'objectiu en un futur que es pugui aterrar de forma controlada i amb això
desenvolupar llançadors reutilitzables.
"És important saber que és
un vol de prova i que pot passar qualsevol cosa. S'ha planificat perquè encara
que es poden fer simulacions per ordinador i en túnels de vent, la millor
manera de saber sobre el reingrés a l'atmosfera és anar a l'espai i tornar.
L'aeronau aquesta coberta per 300 sensors que recolliran informació sobre la
pressió i la temperatura a tot el fuselatge mentre torna per amarar en el lloc
previst en l'Oceà Pacífic ", explica Jermey Wilks, responsable de l'emissió
Space a euronews.
Fins ara, la majoria de
coneixements pel que fa a reentrada a l'atmosfera procedeixen de les càpsules
desenvolupades pels Estats Units i Rússia. L'ESA no té un sistema automàtic
propi.
La nau s'enlairarà des de la
Guaiana Francesa, ascendirà 420 quilòmetres i després d'un viatge de 100 minuts
serà recollida pel vaixell Ens Aires en l'Oceà Pacífic.
Aquest "timelapse; https://www.youtube.com/watch?v=l8DKyeKS8xo", mostra la
quantitat de precisió que es necessita per posar en marxa una missió espacial.
Europa avança en la carrera aeroespacial
Per primera vegada l'Agència
Espacial Europea envia a l'espai un vehicle destinat a assajar el reingrés a
l'atmosfera de forma autònoma i neta.
En els cent minuts de durada del
viatge fins a la seva aterratge en l'Oceà Pacífic es van verificar, a través
dels 300 sensors incorporats a la nau, els avenços europeus en matèria
d'aerodinàmica, protecció tèrmica i navegació automàtica.
L'anàlisi de les seves
conclusions servirà en el disseny d'una futura nau autònoma i reutilitzable que
ajudarà a Europa a ser més independent de Rússia i els Estats Units.
L'atmosfera a la sala de control
és d'alegria i tranquil·litat. Ja es tenen les dades que va recollir la nau
espacial IXV. La missió ha estat un èxit que alimentarà altres missions i naus
espacials durant els propers 20 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)