Mars One

Projecte Mars One

És un projecte privat i televisiu dut a terme per l'investigador holandès Bas Lansdorp per establir una colònia humana permanent a Mart. El pla és enviar satèl·lits de comunicació al planeta en 2018 i després de diverses etapes, finalment llançar en 2025 un primer equip d'humans a Mart perquè visquin permanentment i enviar un nou equip de quatre astronautes cada dos anys després de l'enviament inicial.
Els participants i voluntaris per aquest projecte són de diferents països:
Estats Units: 297 persones

Canadà: 75 persones

Índia: 62 persones

Russia: 52 persones

Austràlia: 43 persones

China: 40 persones

Regne Unit: 36 persones

Espanya: 27 persones

Sudàfrica: 25 persones

Brasil: 23 persones

D'aquests 664 participants, el 16 de Febrer de 2015 es van anunciar els últims 100 participants (Mars 100) que quedaven després de diferents proves.

El pla del projecte és el següent:

2013: Més de 200 000 persones de tot el món van enviar sol·licituds com postulantes per viatjar sense retorn al planeta vermell. Aquests vídeos es divulguen en el lloc web. 1058 candidats van ser seleccionats per al període d'entrevistes, però només 705 van obtenir l'aprovació medica al maig al 2014.

2014: El procés de selecció regional comença amb aquestes entrevistes.

2015: va ser divulgat el 16 de febrer els 100 aspirants per anar a mart

2018: El primer satèl·lit de comunicació serà produït, una missió d'aprovisionament serà llançada amb 2,5 tones de menjar en un SpaceX Dragon modificat i un vehicle d'exploració similar al rover usat en la lluna serà llançat per triar la localització de la colònia.

2021: S'enviaran 6 Dragons addicionals i un altre rover al costat de dos unitats habitables, dues unitats de suport vital i dues unitats aprovisionadoras.

2022: Un Falcon Heavy de SpaceX serà llançat.

2025: Els primers colonitzadors arribaran a Mart.

2027: Un segon grup de quatre colonitzadors arribarà.

2035: La colònia arribarà als 20 habitants.
Tot i que aquest projecte és molt interessant, ha rebut moltes crítriques sobre la ètica d'enviar persones humanes a Mart i que no puguin tornar i sobre el preu econòmic que està suposant el projecte ja que diuen que les xifres que presenten no són les reals.

Aquí us deixem un link per a més informació:
http://www.mars-one.com

Xina va llançar un satèl·lit per a la seva xarxa de navegació i posicionament global

Xina ha llançat a l'espai des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang, a la província sud-occidental de Sichuan, un satèl·lit de nova generació per a la seva xarxa de navegació i posicionament global a bord d'un coet transportador Llarga Marxa-3C desenvolupat per la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina.

Es tracta del satèl·lit número 17 del Sistema de Satèl·lits de Navegació Beidou (BDS). El llançament representa l'inici de l'ampliació de la cobertura regional del BDS a nivell mundial, segons informa l'agència xinesa Xinhua.

El satèl·lit recentment llançat tindrà la missió de provar un nou tipus de senyalització per a la navegació i vincles entre satèl·lits, el que brindarà una base per començar a construir una xarxa mundial, ha informat el centre.

Una nau independent va ser instal·lada en el coet llançador, el que representa la primera vegada que la Xina utilitza tal tecnologia per a l'enlairament d'una nau espacial per una òrbita entre mitja i alta.

La nau independent, coneguda com "transbordador a l'espai", pot enviar una o més naus espacials a diferents òrbites en l'espai.

Xina va llançar el seu primer satèl·lit BDS el 2000. El BDS va començar a oferir al desembre de 2012 serveis de posicionament, navegació, temps i missatges curts als usuaris civils a la Xina i les zones circumdants a Àsia-Pacífic.

El sistema ha estat posat en operació de forma gradual en altres sectors, incloent el transport, el pronòstic del clima, la indústria de pesca marina, la silvicultura i les telecomunicacions.

El nou satèl·lit va ser desenvolupat pel Centre d'Enginyeria per Microsatélites de Xangai, una organització sense ànim de lucre establerta per l'Acadèmia de Ciències de la Xina i el govern municipal de Xangai.

Exitós llançament de la càpsula comercial Dragon

La firma privada SpaceX va llançar ahir per cinquena vegada la càpsula Dragon per proveir amb 2,2 tones de subministraments als 6 astronautes que viuen actualment a l'Estació Espacial Internacional (EEI) i efectuar per primera vegada un assaig de amaratge per recuperar part del coet Falcon 9.

La càpsula es va posar en òrbita a les 04:47 hora local des de Cap Canaveral (Florida) com estava previst, després que en l'últim intent, que va tenir lloc dimarts passat, es cancel·lés l'enlairament a tot just 1 minut i 21 segons de l'hora programada per problemes tècnics en el coet.

És la cinquena missió d'aquest tipus després de l'èxit de les quatre anteriors, però aquesta vegada, quan ja Dragon va estar en òrbita i encaminat cap a l'EEI, SpaceX va desprendre la primera fase del Falcon 9 i la va fer aterrar de manera controlada en una plataforma flotant sobre l'Atlàntic, a uns 320 quilòmetres a l'est de la ciutat de Jacksonville, també a Florida.

Aquest intent d'aterratge no té precedents d'acord amb la companyia, que va estimar al desembre les seves probabilitats d'èxit en un 50 per cent "en el millor dels casos".

Després de produir l'aterratge del Falcon 9 sobre la plataforma del vaixell situada en l'oceà, el fundador de SpaceX, Elon Musk, va explicar en el seu compte de Twitter que el coet havia arribat al seu destí, però de manera molt brusca.

"El coet va aconseguir la plataforma del vaixell, però va aterrar amb molta força. Vam estar a prop, però no ho vam aconseguir. És un bon pas per al futur, de totes formes", va dir. Musk busca desenvolupar així coets independents i reutilitzables que permetin abaratir el cost dels vols espacials, ja que fins ara aquests acaben sent llançats al mar després de complir la missió.

El Falcon 9 ja va fer dos amaratges en dues ocasions, però la diferència en aquest cas radicava en l'intent de desplegar les seves potes d'aterratge a la plataforma, aplanant el camí per a la seva reutilització.

L'objectiu principal del llançament és enviar la càpsula Dragon per proveir l'EEI amb experiments, aliments ja va fer en quatre ocasions de manera reeixida, encara que en aquest cas la missió va ser cancel·lada fins a tres vegades, dues d'elles el desembre passat.

L'ESA porbará un nou sistema de reingrés atmosfèric per retallar distàncies als EUA i Rússia

Aquest dimecres l'Agència Espacial Europea provarà un nou prototip amb el qual pretén escurçar distàncies respecte als Estats Units i Rússia.

Es tracta de l'anomenat Vehicle Experimental Intermedi (IXV per les sigles en anglès), que posarà a prova una nova tecnologia necessària per al reingrés a l'atmosfera de forma automàtica, amb l'objectiu en un futur que es pugui aterrar de forma controlada i amb això desenvolupar llançadors reutilitzables.

"És important saber que és un vol de prova i que pot passar qualsevol cosa. S'ha planificat perquè encara que es poden fer simulacions per ordinador i en túnels de vent, la millor manera de saber sobre el reingrés a l'atmosfera és anar a l'espai i tornar. L'aeronau aquesta coberta per 300 sensors que recolliran informació sobre la pressió i la temperatura a tot el fuselatge mentre torna per amarar en el lloc previst en l'Oceà Pacífic ", explica Jermey Wilks, responsable de l'emissió Space a euronews.

Fins ara, la majoria de coneixements pel que fa a reentrada a l'atmosfera procedeixen de les càpsules desenvolupades pels Estats Units i Rússia. L'ESA no té un sistema automàtic propi.

La nau s'enlairarà des de la Guaiana Francesa, ascendirà 420 quilòmetres i després d'un viatge de 100 minuts serà recollida pel vaixell Ens Aires en l'Oceà Pacífic.

Aquest "timelapse; https://www.youtube.com/watch?v=l8DKyeKS8xo", mostra la quantitat de precisió que es necessita per posar en marxa una missió espacial.

Europa avança en la carrera aeroespacial

Per primera vegada l'Agència Espacial Europea envia a l'espai un vehicle destinat a assajar el reingrés a l'atmosfera de forma autònoma i neta.

En els cent minuts de durada del viatge fins a la seva aterratge en l'Oceà Pacífic es van verificar, a través dels 300 sensors incorporats a la nau, els avenços europeus en matèria d'aerodinàmica, protecció tèrmica i navegació automàtica.

L'anàlisi de les seves conclusions servirà en el disseny d'una futura nau autònoma i reutilitzable que ajudarà a Europa a ser més independent de Rússia i els Estats Units.

L'atmosfera a la sala de control és d'alegria i tranquil·litat. Ja es tenen les dades que va recollir la nau espacial IXV. La missió ha estat un èxit que alimentarà altres missions i naus espacials durant els propers 20 anys.

Glossari enginyeria aeroespacial

Aquest és un glossari on podeu consultar el vocabulari que no comprengueu. Aquest document està penjat a la web Scribd.

Chasing a Comet- Vídeo

En aquest vídeo que us deixem penjat, podreu veure com ha sigut el viatge de Rosetta i les etapes per les que ha passat fins a arribar al cometa. Aquest vídeo prové dels científics encargats de la missió Rosetta els quals ens fan una explicació de les característiques de la sonda i també de les característiques del planeta i també ens expliquen les etapes del viatge de la sonda i els problemes que va tenir per arribar fins al cometa. També ens hi fiquen una simulació del viatge i del aterratge de Philae al cometa. 

La sonda Rosetta arriba al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko

Rosetta, és una sonda no tripulada que es va enviar l'any 2004 per analitzar a fons el cometa, els gasos que desprèn i el terreny del cometa. La sonda es descompon en dues parts: Rosetta, la sonda orbital, i Philae, la sonda superficial. Des de que va sortir fins ara, la sonda ha passat per molts llocs que els científics encarregats d'aquesta missió els han recollit en una "cronologia de vol". Aquesta cronologia acabarà el dia 12 de novembre de 2014, què és el dia en que els científics van publicar que la sonda superficial, Philae, va aterrar, amb algunes dificultats ja que els anclatges no van funcionar molt bé i va estar rebotant en la superfície del cometa durant dos hores. A causa d'aquest incident, la sonda va arribar a parar a un lloc del cometa en el qual no hi han moltes hores Sol i per això solament pot funcionar unes 3 hores cada dia. Quan el cometa arribi a estar lo suficientment pròxim al Sol, diuen els científics encarregats que la sonda Philae podrà funcionar completament a màxim rendiment.

És gairebé un cub amb unes dimensions de 2,8 x 2,1 x 2,0 metres, en el qual s'hi han                  

incorporat tots els sistemes i instruments. L'alimentació elèctrica queda garantida per dos panells solars de 14 m, amb una superfície total de 64 m². En un dels costats del cub es troba l'antena parabòlica de 2,2 metres de diàmetre, una antena orientable d'alt guany, mentre que al cantó oposat es troba unida la Philae. El pes total en el llançament és de 3.000 kg aproximadament, dels quals 1.670 kg corresponen al propel·lent.

Per a més informació, us deixo un link:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosetta_(sonda)

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta

Benvinguts

Benvinguts al nostre blog!

En aquest blog us parlarem sobre temes relacionats amb la enginyeria aeroespacial com els viatges a l'espai exterior o la possibilitat de trobar altres civilitzacions. En aquest blog podreu consultar notícies noves sobre els avenços tecnològics en el camp de la enginyeria aeroespacial i també podreu consultar informació sobre els diferents descobriments i missions que es fan a l'espai exterior.
Aquest tema de la enginyeria aeroespacial ha ressonat molt durant aquest anys gràcies als seus avenços per a conéixer més i més indrets amagats de l'Univers.
En aquest blog descobrireu coses noves sobre el perquè de les preguntes més qüestionades durant aquest últims anys i algunes us fascinaran.